Erasmus

L'any passat gaudi d'una beca Erasmus, amb la qual em vaig anar a Àustria, exactament a una ciutat anomenada Innsbruck.

Us estareu preguntant el perquè conte açò, doncs bé, simplement perquè em va camviar la vida.

No em penedisc de res del que vaig viure, vaig gaudir cada segon que vaig estar en aquella ciutat, i cada dia que recorde gens ni mica m'emocione. M'alegre d'haver-me anat, a pesar que ara haja de fer un “quart” curs de magisteri per a traure'm la capacitació.

No canviaria absolutament gens, tornaria arrere per a gaudir de cadascuna de les situacions en les quals vaig conèixer a tota la gent que va compartir amb mi aqueixos 5 mesos que vaig estar allí.

Cada vegada que menje recorde a les meues companyes, tal volta, perque era un acte que sempre feiem juntes.

Hi ha matins que m'alce i recorde els desdejunis que es prenia Joanna, una xica polonesa que estudiava psicologia.

Casí tots els dies a l'hora per a mejar recorde a Annica, una xica finlandesa que sempre prenia llet mai aigua.

I que dir de la pasta, Cristina la xica de roma sempre la menjava amb all i oli. La meua companya d'habitació, Alex, l'única que era d'Àustria. Amb ella vam fer galetes per a nadal i ens va ensenyar els costums propis del seu país. Recorde l'hivern passat, la quantitat de dies que vam anar a esquiar, Joanna, Annica, Alex i jo.

Ho recorde tot.

I ara es com un somni. Encara no sé perquè vaig escollir aqueix lloc, i done gràcies tots els dies per haver estat allí.

Vaig arribar a plantejar-me el quedar-me allí, però no era racional.

Així que açí estic, ara mateix traient la capacitació que no vaig poder cursar l'any passat i al mateix temps opositant.

Ara mateix tinc en ment anar-me, però aquesta vegada com mestra a Canada, i qui sap, tal volta conega altra Joanna, altra Annica, altra Cristina i altra Alexandra.