Què es fa si un xiquet diu una paraulota? Què es fa si un xiquet no vol fer els deures? Què es fa si el teu fill no vol anar-se'n a dormir a la nit? Què es fa si el teu fill no vol menjar-se la sopa?
Està tot el món capacitat per ser pare? És bo donar una bufetada als teus fills? o al contrari, es podria parlar tot, dialogar amb el teu fill que no faça o faça això i l'altre? pots ser amic dels teus fills?
Ni tot és tan blanc, ni tot és tan negre, no?
Algunes d'aquestes preguntes es plantegen en el següent video.
No crec que moltes persones de la classe de Literatura Catalana sàpiguen qui és Emilio Calatayud, ni jo mateixa ho sabia ahir, però si que sabia, de la mateixa forma que supose que el sabreu vosaltres, qui és el jutge de les sentències exemplars.
Emilio Calatayud és el jutge de menors del jutjat de Granada, s'ha fet "famós" per aquestes sentències tan peculiars, en les quals al cap i a la fi, dóna una segona oportunitat, perquè... Qui en aquesta vida no ha necessitat que li donen una segona oportunitat?.
Al cap i a la fi, sembla que funciona, ja que la delicuencia ha baixat a Granada en el temps en què aquest senyor és jutge, imposant aquestes "sentències exemplars".
Us deixe el video, espere que us faça reflexionar com a mi.
Si us agrada, la segona part del video està en youtube.
VIDA FAMILIAR, Quim Monzó
Hace 16 años
Hola,
ResponderEliminarAl llegir aquesta entrada me recordat d’una notícia que vaig llegir l’altre dia al diari del metro. La notícia parlava sobre com les condemnes a menor s’havien incrementat en més d’un 20%.
El cas és que un dels punts que es tractava era la violència dels menor cap als pares i gent major.
Pel que fa al meu punt de vista, pense que aquest jutge ha estat molt encertat quan ha afirmat que “hem passat de ser els esclaus dels nostres pares, als esclaus dels nostres fills”. No defense que l’antiga educació (conservadora, conductista i totalment reprimidora) fóra l’adequada, però també negue que algunes de les mesures que es prenen (com a pares, mestres,...) siguen la forma de contrarestar-la.
Breument, diré que crec que la solució es ficar-nos en la situació dels fills però no intentar ser com ells.
Eva Muñoz Baixauli