viernes, 31 de octubre de 2008

Emilio Calatayud

Què es fa si un xiquet diu una paraulota? Què es fa si un xiquet no vol fer els deures? Què es fa si el teu fill no vol anar-se'n a dormir a la nit? Què es fa si el teu fill no vol menjar-se la sopa?
Està tot el món capacitat per ser pare? És bo donar una bufetada als teus fills? o al contrari, es podria parlar tot, dialogar amb el teu fill que no faça o faça això i l'altre? pots ser amic dels teus fills?

Ni tot és tan blanc, ni tot és tan negre, no?
Algunes d'aquestes preguntes es plantegen en el següent video.
No crec que moltes persones de la classe de Literatura Catalana sàpiguen qui és Emilio Calatayud, ni jo mateixa ho sabia ahir, però si que sabia, de la mateixa forma que supose que el sabreu vosaltres, qui és el jutge de les sentències exemplars.

Emilio Calatayud és el jutge de menors del jutjat de Granada, s'ha fet "famós" per aquestes sentències tan peculiars, en les quals al cap i a la fi, dóna una segona oportunitat, perquè... Qui en aquesta vida no ha necessitat que li donen una segona oportunitat?.

Al cap i a la fi, sembla que funciona, ja que la delicuencia ha baixat a Granada en el temps en què aquest senyor és jutge, imposant aquestes "sentències exemplars".

Us deixe el video, espere que us faça reflexionar com a mi.




Si us agrada, la segona part del video està en youtube.

martes, 28 de octubre de 2008

ESPÈCIES ANIMALS

Jo visc en un segon pis, i totes les finestres de la meva casa donen a un parc. Aquest parc està ple de bancs, i arboris. Per les vesprades, sobre les 5 s'ompli el parc de xiquets, d'avis, de mares, etc, però, a les 7 de la vesprada, apareix una de les espècies animals que es propaguen per les nostres ciutats i sobretot pels nostres bancs i parcs, són: “el mascaxapa de parc” o “mascachapa de banc”. Aquests éssers procedeixen del homínid, és una espècie que és a cavall entre el mico i l'ésser humà, però en la meua modesta opinió crec que més prop del primer.

Es caracteritzen per ser éssers incults, sense ofici ni benefici, que es dediquen al vandalisme, i altres minucies.
Al parc que hi ha sota la meua casa es reuneixen diversos exemplars d'aquesta espècie.
Són okupas de banc, poden arribar a estar des de les 7 de la vesprada fins a les 4 o les 5 de la matinada.

La seua dieta és variada i compren des dels kebaps fins les hamburgueses, etc.
Fumen molts, molts porros i consumeixen també altre tipus de substàncies…
És molt senzill reconèixer-los, el seu pèl i les seues sabatilles és comuna a tota l'espècie. El tallada de pèl habitual és el rapat o pelat, els més innovadors ho duen a manera de cendrer, i els que van un poc més enllà a manera de castor. Les sabatilles no poden ser qualssevol, han de ser Nike, i com més quantitat de molls tinguin, millor.

Utilitzen un llenguatge senzill, que s'estén des d'expressions com “ostia nano”, “que pasa primo”, “tio”, “colega”, que guapo!”, “mola” i coletillas com “no?”, “saps?”.
Altra característica en aquesta espècie és el seu cotxe, tendeixen a comprar cotxes “barats” per a després “tunearlos” és a dir, canviar el cotxe tot el possible de com era abans, i posar-los potents equips per tal de escoltar el “chunda chunda” o el “reguetton” a 2 km de distància.
Per a saber com és “el seu banc” al parc solament has de donar-te una volta i buscar el banc més brut, amb més escopinyades i amb més merda, i açí ho tens, el seu hàbitat en la seua màxima expressió.