Erasmus

L'any passat gaudi d'una beca Erasmus, amb la qual em vaig anar a Àustria, exactament a una ciutat anomenada Innsbruck.

Us estareu preguntant el perquè conte açò, doncs bé, simplement perquè em va camviar la vida.

No em penedisc de res del que vaig viure, vaig gaudir cada segon que vaig estar en aquella ciutat, i cada dia que recorde gens ni mica m'emocione. M'alegre d'haver-me anat, a pesar que ara haja de fer un “quart” curs de magisteri per a traure'm la capacitació.

No canviaria absolutament gens, tornaria arrere per a gaudir de cadascuna de les situacions en les quals vaig conèixer a tota la gent que va compartir amb mi aqueixos 5 mesos que vaig estar allí.

Cada vegada que menje recorde a les meues companyes, tal volta, perque era un acte que sempre feiem juntes.

Hi ha matins que m'alce i recorde els desdejunis que es prenia Joanna, una xica polonesa que estudiava psicologia.

Casí tots els dies a l'hora per a mejar recorde a Annica, una xica finlandesa que sempre prenia llet mai aigua.

I que dir de la pasta, Cristina la xica de roma sempre la menjava amb all i oli. La meua companya d'habitació, Alex, l'única que era d'Àustria. Amb ella vam fer galetes per a nadal i ens va ensenyar els costums propis del seu país. Recorde l'hivern passat, la quantitat de dies que vam anar a esquiar, Joanna, Annica, Alex i jo.

Ho recorde tot.

I ara es com un somni. Encara no sé perquè vaig escollir aqueix lloc, i done gràcies tots els dies per haver estat allí.

Vaig arribar a plantejar-me el quedar-me allí, però no era racional.

Així que açí estic, ara mateix traient la capacitació que no vaig poder cursar l'any passat i al mateix temps opositant.

Ara mateix tinc en ment anar-me, però aquesta vegada com mestra a Canada, i qui sap, tal volta conega altra Joanna, altra Annica, altra Cristina i altra Alexandra.

Aquesta pel·lícula parla del racisme que es viu en els carrers d'Amèrica, però també de penediment.

Conta la història d'un jove anomenat Derek que és un dels liders d'un grup de nazis.

Una nit un grup de negres tracten de robar-li el cotxe, i aquest mata brutalment a un d'ells, amb la qual cosa la policia ho deté i l'hi tanquen en la presó.

Ací l'única protecció que té li la dóna altre xic de color, per tant aquest fet fa que reflexione sobre les seues idees nazis.

Per la seua banda, el germà menut de Derek comença a seguir els mateixos passos que el seu germà, ficant-se cada vegada més en el món dels skinheads.

Quan Derek ix de la presó, dialoga amb el seu germà perquè no seguisca els passos d'ell, i no cometa els seus mateixos errors, i finalment sembla ser que ho convenç.

Al final de la pel·lícula el germà del xic de color al que va assassinar Derek acaba assassinant al seu germà.

La pel·lícula acaba amb Derek abraçant al seu germà ja mort, culpant-se de tot el que va fer en el passat, ja que ha sigut el desencadenant que ara haja mort el seu germà.

Memento

Memento és una pel·lícula de suspens, que tracta la història d'un home, Lenny, que pateix un tipus d'amnèsia que no li permet magatzemar nous records, causat després que violaren i mataren a la seua dona.

Lenny mitjançant fotos, notes i tatuatges, es va construint una història per a matar al violador i assassí de la seua dona.

La peculiaritat d'aquesta pel·lícula és l'ordre cronològic que té, ja que la pel·lícula es contada “a l´invers”.

Aquest efecte fa que et sentes com a Lenny, que estigues perduda i no sàpies perquè ocorren certes coses en determinats moments.

Durant la pel·lícula apareixen dos personatges que són importants en ella, Natalie i Teddy. Ambdós es caracteritzen perquè s'aprofiten de la situació de Lenny para traure benefici propi.

Al final de la pel·lícula no queda clar si Lenny assoleix matar a l'assassí de la seua esposa, ni tampoc si estem davant un assassí en sèrie.

Aquesta obra ha estat premiada en repetides ocasions, és curiós poder trobar “coses” sobre ella en el wikipedia, però com dada, hi ha una pàgina en internet que es diu “wikiquote”, que arreplega les frases més celebres de la pel·lícula.

Laura a la ciutat dels sants

El llibre consta de dues parts durant les quals ens va narrant el que li ocorre a Laura. 

Laura és a protagonista principal, una xica de Barcelona, que es casa amb Tomás de Muntanyola, un home que viu en el poble de Comarquinal. 

Ella es va a viure a Comarquinal a la casa dels Muntanyola, que era una de les famílies de “bé” dins del poble, açí coneix a la Teresa, la germana del Tomás, una dona casada amb la casa, devota, gelosa i pendent del qué diran. 

A partir d'açí es desenvolupa la trama de la història. 

Laura es queda embarassada, i en lloc de tenir un xiquet té una xiqueta, i el seu marit es veu afectat per això. Per altra banda la germana del Tomás, Teresa, per la seua gelosia cap a Laura no para de fer-li la vida impossible a aquesta. 

El marit de Laura comença a descurar la relació i ambdós acaben per perdre l'amor, a més Laura perd a la seua filla, cosa que la deixa enfonsada. 

En la segona part del llibre apareix el Pere, un home estudiant per a notari que s'enamora bojament de Laura, que aconsegueix que aquesta comence a veure la llum. A pesar del que diran Laura acaba per deixar la casa dels Muntanyola i torna a Barcelona per a poder ser lliure.

Teoría Ninja

Fa poc temps vaig començar a entendre tot.

De què va tot açò de la crisi?

Sé que cada vegada hi ha més gent en la cua del par, que ara, els preus de l'habitatge ha deixat de pujar, però per contra els bancs no donen diners per a comprar res.

La gent viatja menys, ix menys i per tant gasta menys. És més en televisió hi ha un programa que et diu com arribar a fi de mes!!!

Perquè hem arribat a aquesta situació?

La veritat és que en comptabilitat i temes financers no tinc ni idea, i francament tampoc hi ha massa persones que t'expliquen les coses clares, amb un llenguatge senzill per a poder entendre que va açò.

Però llavors, ja que sóc una “friki” d'internet i m'encanta rebuscar coses, vaig trobar un video d'un senyor (curiosament entrevistat per Andreu Buenafuente) cridat Leopoldo Abadia, que té una “teoría” perquè la gent del carrer puga entendre el motiu de perquè estem davant d´una crisi mundial financera.

Ací us deixe el video.

BESOS

Besos és una obra de teatre que vaig anar a vore a Torrent, des del meu punt de vista un musical.

Si t'apeteix riure una estona no dubtes a anar a veure aquesta obra. 

Qui no s'ha emocionat alguna vegada amb una cançó d'aqueixes de Perales, Camilo Sesto, etc.? Així comença tot. 

El tema central de l'espectacle és l'amor. 

L'amor vist des de diferents punts de vista, tots ells bastant còmics, i que per altra banda tenen certa relació amb tot aqueix tipus de cançons dels anys 70 i 80.

En l'obra actuen 6 personatges, 3 xics i 3 xiques. 

Junts ens mostren diverses situacions de la vida quotidiana, com l'amor, la homosexualitat, el sexe… i totes i cadascuna d'aquestes situacions té una banda sonora, cantada pels mateixos actors, que sol ser una d'aqueixes cançons que tot el món coneix. 

Al meu entendre, és una obra molt graciosa, no pares de riure durant tota l'obra, però que per a gent d'altres països pot resultar avorrida, ja que no coneixen els temes que canten els actors i per tant no se li troba tant de sentit.

Patrimoni Natural

Patrimoni Natural és un assaig de Jesús Tusón, com diu la mateixa portada, és un elogi i defensa de la diversitat lingüística.
La lectura del llibre no es fa gens pesada (tot el contrari del que jo m'esperava), i dóna motiu a la reflexió. D'entre les idees que m'ha aportat la lectura, destaque les descripcions que fa cap a les persones monolingües, l'explicació de perquè totes les llengües estan vinculades unes a unes altres, i finalment, i cree que és la idea principal, el qual una llengua no és millor que una altra simplement pel nombre de parlants que té. Aquest llibre l'hi aconsellaria a totes aqueixes persones que estan en contra de les coses distintes, de les coses noves, de la immigració, etc. Principalment perquè òbriguen la seua ment.